HISTÒRIA

Els castells són una evolució del ball de valencians, una mostra de folklore que finalitzava amb l’enlairament d’una figura humana. Quan aquest ball, originari del País Valencià, va arribar a Catalunya al segle XVIII va arrelar amb força al Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf. La figura final amb què acabava el ball va anar guanyant protagonisme: l’al·licient era fer-la cada vegada més alta o complicada, no només per superar-se a un mateix, sinó també per superar els altres grups de ball de valencians. Va ser a Valls on aquesta competència va acabar donant autonomia pròpia a aquesta figura final fins a convertir-la en el que avui coneixem com a castells.

VALORS

En un primer cop d’ull, els castells poden semblar només torres humanes de fins a deu pisos d’alçada a mig camí entre l’acrobàcia i el folklore. Però darrere d’aquesta impressió s’amaguen moltes altres qualitats que els converteixen en una de les manifestacions culturals més singulars d’Europa.

Cada castell és el resultat de valors tan universals com el treball en equip, la solidaritat, l’autosuperació, el sentiment de pertinença o la integració de persones de tots els orígens, races i condicions socials.

Una tradició genuïnament catalana que la Unesco va declarar l’any 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat.